Notícies

Esteu aquí: Inici Notícies Cervera rep un centenar de veïns de Cervera del Maestrat

Cervera rep un centenar de veïns de Cervera del Maestrat

Un centenar de veïns de Cervera del Maestrat visiten la nostra ciutat, divendres 20 de març, en el marc dels actes d’agermanament entre les dos poblacions.

Els veïns de Cervera del Maestrat, encapçalats pel seu alcade, Adolf Sanmartín, han estat rebuts a la Paeria pel paer en cap, Ramon Royes; el tinent d’alcalde Jaume Carcasona, i els regidors Marc Holgado i Toni Oriol.

Posteriorment, han gaudit d’una visita turística pels principals atractius de la ciutat: església de Santa Maria, Paeria, carreró de les Bruixes, casa Museu Duran i Sanpere, espai expositiu 93 Marc Márquez i la Universitat. Dinen en un restaurant de la ciutat i a la tarda té lloc una reunió al Casal de la Gent Gran entre les juntes dels Casals de les dos poblacions.

La visita dóna contingut a l’agermanament entre les dos poblacions. En aquest cas es tracta d’un intercanvi entre la gent gran. També estan previstos intercanvis en l’àmbit de les escoles de música i a nivell empresarial i turístic.

El paer en cap, Ramon Royes, també ha convidat el poble de Cervera del Maestrat a participar en els actes de Cervera, Capital de la Cultura Catalana 2019.

 

Cervera del Maestrat

L’origen del topònim de Cervera del Maestrat cal cercar-lo en un trasllat (una còpia) del topònim segarrenc durant la Reconquesta del País Valencià i la posterior repoblació amb veïns provinents de poblacions lleidatanes.

És un municipi de 750 habitants de la comarca del Baix Maestrat, a Castelló, al costat interior de les poblacions costaneres de Benicarló i Peníscola.

Va ser fundada pels grecs l’any 331 aC. A l’ombra del Castell de Cervera, construït al s. XI, la història durant l'època medieval és intensa. La Carta Pobla es va concedir el 1235, va estar sota el domini de l’Orde de l'Hospital, concedit per Ramon Berenguer IV, i més tard, a partir de l'any 1317, va pertànyer a l'Orde de Montesa. En aquell moment l'activitat comercial era important.

És una població típicament medieval, amb carrers costeruts i irregulars adaptats als vessants de la muntanya, i amb interessants mostres d'arquitectura medieval. El paisatge és típic de secà però amb una superfície muntanyosa.

Actualment les principals activitats econòmiques són l’agricultura de secà (garrofer, olivera i ametller) i la ramaderia (avícola i porcina) i alguna petita indústria d’artesania i ebenisteria.