Notícies

Esteu aquí: Inici Notícies Cervera culmina el seu Pla de Paisatge municipal

Cervera culmina el seu Pla de Paisatge municipal

Dijous 4 de juny va tenir lloc, a la Sala de Plens de la Paeria, l'acte de lliurament d'exemplars del Pla de Paisatge de Cervera a les persones representants dels onze agents del municipi que han participant en la seva elaboració.
Cervera culmina el seu Pla de Paisatge municipal

Lliurament del Pla a les entitats participants.

La presentació del Pla i el lliurament d’exemplars va anar a càrrec del paer en cap en funcions, Ramon Royes; la regidora de Medi Ambient en funcions, Elvira Costa, i el tècnic que ha elaborat el document, el geògraf Sergi Saladié.

Els onze agents del municipi que han participat en la confecció del Pla de Paisatge són: l’Associació Amics Camí de Sant Jaume, l’Associació de Veïns Sant Jaume del Barri dels Ametllers, l’Associació Cultural Fòrum l'Espitllera, Associació de Veïns de la Ribera del Sió de Malgrat, l’Associació de Regants del Reg Major, l’Associació de Regants del Reg Nou, el Centre Municipal de Cultura, el Consell Comarcal de la Segarra, el Grup de Defensa del Medi Natural de la Segarra, Unió de Pagesos i la Paeria de Cervera.


Pla de Paisatge de Cervera

Després de sis mesos de feina, el passat mes de març van finalitzar els treballs d’elaboració del Pla de Paisatge de Cervera. Amb aquest document, Cervera es converteix en el primer municipi català a disposar d’una eina de planificació i gestió del paisatge.

El document ha estat promogut per la Paeria de Cervera i elaborat per Sergi Saladié, geògraf, professional autònom especialitzat en planificació territorial, energia i paisatge, i professor associat a la Universitat Rovira i Virgili. Així, mateix el document ha comptat amb la supervisió i assessorament de l’Observatori del Paisatge de Catalunya.

El document s’ha elaborat a partir de la participació de diversos agents del paisatge del municipi, això és, les diverses entitats del municipi interessades en el paisatge, que en fan ús o que tenen competències en la seva gestió. Concretament, s’han realitzat un total de vuit sessions de participació, on hi han participat un total de 75 persones que representaven 11 entitats diferents. Aquesta participació ha permès identificar els punts forts (valors) i els punts febles (impactes) en el paisatge del municipi. Així, el pla de paisatge identifica i cartografia un total de 54 punts febles (impactes), i diversos valors del paisatge: 16 valors naturals, 23 d’històrics, 27 d’estètics, 25 de simbòlics identitaris, 7 de religiosos espirituals, 8 de productius, i 27 d’ús social.

La part més rellevant del document és la que defineix els Objectius de Qualitat Paisatgística (OQP), i les Accions que cal emprendre per assolir-los. Els 3 OQP que planteja el Pla reflecteixen les aspiracions dels diversos agents de paisatge sobre com voldrien que fos el paisatge municipal en un futur. A partir d’aquests objectius, els agents han determinat també quines accions són les que han de permetre assolir-los, i s’han compromès en la seva implementació. És en aquest darrer punt on rau una de les singularitats del Pla de paisatge de Cervera. El fet que diversos agents de paisatge s’hagin compromès en la implementació de les diverses accions, és un pas endavant en el compromís de la societat en relació a aquelles qüestions que l’afecten directament, en aquest cas la qualitat paisatgística del municipi on hi estan vinculats.

Un altre fet destacat del pla és el nivell de concreció de les accions i la voluntat d’implementar-les. Així, del total de 23 accions que el pla proposa, més de la meitat (52,2%) són operacionals, és a dir d’intervenció o acció positiva i que plantegen actuacions concretes. Les accions encaminades a la gestió del paisatge representen un total del 39,1% de les accions. Aquest tipus d’accions fan referència a l’elaboració de plans i la coordinació, supervisió, l’impuls d'òrgans de gestió, i també inclouen les accions de sensibilització i difusió. Només dues accions (8,7%) fan referència a la regulació i control dels usos del sòl, els aprofitaments i els comportaments. Per tant, s’ha plantejat un pla de paisatge amb una clara vocació instrumental i aplicable, i poc intervencionista a nivell normatiu.

Finalment, cal remarcar que el Pla de paisatge de Cervera està concebut com un document viu, dinàmic, obert, i flexible, que caldrà anar revisant i adaptant d’acord al ritme d’implementació, a les mateixes dinàmiques del paisatge, així com a les demandes i inquietuds dels agents de paisatge i de la ciutadania de Cervera en general.