Ajuntament

Febrer 2016 - CUP

CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR – POBLE ACTIU (CUP-PA)

Des de l’Assemblea Local de la CUP de Cervera escrivíem aquestes línies la primera setmana de gener, quan en el panorama polític de Catalunya es dibuixava una convocatòria d’eleccions que pràcticament tothom donava per feta i inevitable. Malgrat el canvi d’escenari d’última hora que va suposar el pacte entre Junts pel Sí i la CUP-CC,  pel qual Carles Puigdemont i Casamajó era investit president de la Generalitat tot evitant unes eleccions que ningú desitjava, des de la CUP de Cervera creiem convenient compartir amb tots i totes vosaltres les reflexions que vam fer en el seu moment, les quals entenem que en cap cas han perdut la vigència.

Bàsicament, creiem que ens toca fer autocrítica del paper exercit per la CUP-CC en els darrers mesos a nivell nacional. Fem autocrítica perquè la devem a totes aquelles persones que a Cervera i a la Segarra ens van fer confiança votant la candidatura de la CUP-CC en les eleccions del 27-S. Fem autocrítica perquè reconeixem els errors comesos, no ens n’amaguem i creiem que cal aprendre d’aquests per evitar repetir-los en el futur. En definitiva, fem autocrítica perquè ens toca fer-la i perquè és sa fer-la, malgrat no sigui una pràctica habitual en el món de la política.

Així doncs, des de l’autocrítica, la CUP de Cervera vol aportar les següents reflexions referents al paper de la CUP-CC durant el període post electoral obert arran del plebiscit del 27-S:

  • La CUP-CC ha demostrat una falta de previsió absoluta en no reflexionar amb profunditat  sobre els escenaris polítics que podien derivar de les eleccions del 27-S.

  • Aquesta manca de previsió ha abocat la CUP a funcionar en base a la improvisació i a uns tempos de debat i decisió impropis, entorn dels quals s’ha creat un espectacle mediàtic innecessari i evitable.

  • Creiem que els processos de decisió assemblearis i territorialitzats de la CUP han estat obviats per satisfer altres organitzacions que concorrien a les eleccions del 27S amb la CUP en forma de coalició, del qual se’n va resultar la CUP Crida Constituent.

  • Aquesta situació d’excepcionalitat i de la manca de consens vers la mirada cap aquesta, com a CUP-CC sovint no hem sabut transmetre un missatge clar i inequívoc. Hem abandonat el relat en mans dels mitjans renunciant a la nostra capacitat comunicativa. Les conseqüències a l’entorn s’han traduït en la crispació sobredimensionada.

  • Per tot plegat des de la CUP de Cervera fem autocrítica de la situació generada,  sobretot vers els cerverins i cerverines que ens varen fer confiança, i serem conseqüents amb allò que defensem en la nostra trajectòria política a la CUP.

Amb aquest seguit de reflexions, en cap cas volem posar en dubte l’assemblearisme com a eina i mitjà per al debat i la presa de decisions col·lectives; doncs per cada experiència negativa, en podem trobar tantes altres de positives en els molts moviments de base que dia a dia fem feina de formiga i treballem incansablement per a la construcció d’una República dels Països Catalans lliure, socialista i feminista