Notícies

Esteu aquí: Inici Notícies Roda de premsa del paer en cap, Ramon Royes

Roda de premsa del paer en cap, Ramon Royes

El paer en cap, Ramon Royes, ha anunciat en una roda de premsa a la Paeria de Cervera que deixarà la política el juny del 2019, quan no es tornarà a presentar a les eleccions municipals.
Roda de premsa del paer en cap, Ramon Royes

Moment de la roda de premsa a la Paeria.

Enllaç al vídeo de la roda de premsa.

En la roda de premsa, el paer en cap, Ramon Royes, ha llegit el següent comunicat:

"RODA DE PREMSA SOBRE EL MEU FUTUR POLÍTIC – PAERIA DE CERVERA

Molt bon dia. En primer lloc moltíssimes gràcies als mitjans de comunicació per assistir en aquesta roda de premsa. També als companys de treball, regidors i persones que m’estimen i que avui m’acompanyen.

Tot i que no és gens habitual en mi llegiré un comunicat per evitar deixar-me res de les moltes coses que vull dir.

Us he convocat per anunciar-vos que he decidit no tornar-me a presentar a les properes eleccions municipals de 2019.

Aquesta és una decisió que he pres de manera molt meditada. Fa ja un temps que tinc aquesta idea al cap i penso que ara és el moment més adequat per fer aquest pas i per fer-ho públic.

El motiu és molt senzill i fàcil d’entendre, no sóc feliç en la política. No sóc feliç i per tant ja no puc aportar aquell entusiasme amb el qual em vaig presentar el 2011.

Per respecte a tots vosaltres, per respecte als ciutadans que hi tinguin interès i per respecte a mi mateix, seguiré sent fidel a la meva manera de ser i expressaré els meus sentiments, i per tant, allò que m’ha portat a aquesta infelicitat. Sense cap altre ànim que ser honest, transparent i sincer.

En primer lloc, faré referència a la política municipal i a l’alcaldia de Cervera.

Cervera és una ciutat molt complexa. En el primer mandat em va tocar viure situacions extremadament dures a nivell personal amb una oposició política i d’una part de la ciutadania m’atreviria a dir que fins i tot inhumana. Tot per atrevir-me a afrontar projectes que eren tabú a Cervera. En aquest segon mandat tenim al Consistori fins a 8 partits representats amb només 13 regidors. Això és dificilíssim de gestionar i fer-ho suposa un desgast personal molt gran.

M’he buidat absolutament per Cervera, ho he donat tot, fins al límit. Sacrificant vida personal, família, amics i empresa. Ho he fet perquè així ho he decidit, no m’ha obligat ningú, només l’estima a la meva ciutat.

A canvi he rebut crítiques continuades, en escrits de premsa, en xarxes socials, pel carrer, sovint amb crueltat, he rebut anònims, he patit escarni en actes públics, he estat difamat i injuriat, he rebut escridassades, insults, amenaces, fins i tot de mort, he hagut d’estar protegit dues vegades amb ordres judicials d’allunyament per amenaces rebudes, m’han ratllat el cotxe i m’han fet pintades. A Cervera hi ha gent que ha deixat de saludar-me i que em mira amb indissimulat menyspreu. Penso que no som encara una societat madura en l’agraïment i la generositat per la feina feta, ni en les formes a l’hora de fer crítica.

Ser alcalde de Cervera vol dir gestionar 10 milions d’euros anuals, dirigir prop d’un centenar de persones, prendre decisions que afecten prop de 10.000 persones i tractar amb 150 entitats amb interessos i sensibilitats molt diverses.

Ser alcalde, a part de tot això, vol dir assumir unes responsabilitats enormes, amb la signatura de milers de documents, i aquestes signatures i les pròpies decisions polítiques et poden portar conseqüències, com és el meu cas ser investigat per Fiscalia per l’1 d´octubre.

Mai he especulat a l’hora de prendre decisions. He estat valent a afrontar projectes que suposaven generar oposició sovint marcada per un excessiu conservadorisme i fins i tot per maneres de fer de cacic. M’he enfrontat als cacics de Cervera, als poders fàctics de la ciutat, als que ni fan ni deixen fer, a la gent d’Unió Democràtica de Catalunya, a la gent més rància i conservadora del meu partit, a la Casa Reial espanyola, a l’Església més tancada i he desafiat l’Estat espanyol i el feixisme.

Sempre he dit el que he pensat, sense tacticismes, a la Paeria, a les xarxes i en el si del meu partit i no tothom pot dir el mateix. D’això me’n sento especialment orgullós, però ha suposat tenir molts maldecaps i un desgast personal que només jo i les persones del meu entorn familiar i més proper coneixen.

Tot i això em sento orgullós d’haver assolit els reptes més grans que m’havia marcat com a paer en cap. S’ha fet una transformació històrica de la ciutat, s’han millorat carrers, places i jardins, s’ha aprovat el POUM quan els cacics em van advertir que no me’n sortiria, s’han facilitat inversions milionàries que han millorat la ciutat i han creat llocs de treball reduint l’atur a la meitat, s’han sanejat les arques municipals reduint el deute gairebé a la meitat, es paga a proveïdors a menys de 30 dies quan em vaig trobar una Paeria que pagava a més de 100, s’ha recuperat l’entrada a la ciutat per la carretera de Guissona, som Capital de la cultura catalana el 2019, hem estat Ciutat gegantera i Vila del Llibre, s’ha impulsat com mai l´Aquelarre, hem rebut reconeixements de prestigi a la millor gestió pública, pel pla de paisatge o per la gestió amb responsabilitat social, s’ha potenciat la participació ciutadana com mai, hem estat primera ciutat cardioprotegida de Lleida i un llarg etcètera de millores per a la ciutat. Tot això gairebé sempre en minoria i actualment amb quatre partits a govern i vuit al Consistori. Ningú s’imagina el desgast que suposa.

Tot això no es pot fer per diners. Aquesta és la feina més mal pagada que he fet mai. Aquest és un tema que s’ha de posar sobre la taula pensant en el futur dels nostres municipis. Si volem gent preparada que dediquin el seu temps i capacitats per la ciutat, han d’estar correctament pagades i ara no és el cas.

Però hi ha un altre fet que ha estat absolutament clau en la meva decisió. I aquest és veure que el meu sostre polític és l’alcaldia tot i les reiterades promeses de confiar-me responsabilitats de país.

Ser paer en cap de Cervera ha estat i és un honor extraordinari. Però és també legítim tenir reptes com ara treballar pel teu país des del Parlament de Catalunya. Aquest repte i il·lusió personal l’han conegut de primera mà els diversos responsables de la direcció del meu partit amb els quals he coincidit i la resposta ha estat sempre que es confiava en mi per a aquesta responsabilitat, per mèrits i capacitats.

Però una vegada i una altra he vist com les promeses no es complien i m’ha tocat acceptar aquesta realitat, l’alcaldia és el meu sostre polític.

Moltíssimes vegades m’he sentit sol, completament sol. He trobat a faltar massa sovint l’escalf de la gent, no m’he sentit amb prou suport. Sóc molt exigent amb mi mateix i penso que la feina feta aquests anys hauria de rebre més suport del que he tingut. Quan en els diferents àmbits de la política en els quals no he deixat de lluitar, el municipal, el comarcal, el provincial i el nacional, no et sents amb prou suport, el millor és acceptar la realitat i deixar-ho. No m’he sentit mai prou valorat, aquesta és la realitat.

La meritocràcia no sempre es posa en valor en política i adonar-me d’això a aquestes alçades posa en evidència la meva ingenuïtat, cosa que he d’admetre com a autocrítica. Aquestes són una part de les regles del joc i si vull seguir en política, he d’acceptar-les, i no és el cas; per tant, prefereixo no jugar.

Jo entenc la política com una dedicació honesta a treballar per als ciutadans i ja he gastat massa energia en enfrontaments que no sumen. Cansa la mediocritat, cansa haver de tenir tanta oposició per tot el que fas, entre els ciutadans, les entitats, els partits de l’oposició, el teu propi partit a la ciutat, a la comarca, a la província, etc.

Espero de tot cor, per l’estima que tinc a Cervera, que el meu successor, sigui del partit que sigui, tingui molta més ajuda i suport del que jo he tingut.

També demano el màxim respecte a la meva decisió i a tot el que he dit. Fa més de 6 anys que he d’acceptar i encaixar tota mena de crítiques i penso que també tinc dret per una vegada a dir el que sento.

I un prec als alts dirigents de tots els partits, que es tingui molt més en compte la Segarra o no ens tocarà cap més remei que lluitar per anar a la vegueria de la Catalunya Central.

Si tinc salut, seguiré al front de l’alcaldia fins al juny de 2019. Haurà estat una experiència fantàstica, de creixement personal, que no em penedeixo haver viscut.

M’emporto l’haver conegut persones fantàstiques, polítics molt honestos i dignes, disposats a servir la gent. He conegut treballadors fantàstics que m´emportaria amb els ulls tancats per fer equip en altres possibles projectes personals de futur. He conegut ciutadans exemplars. He conegut gent que m´han ajudat en moments molt difícils, grans persones que tot ho posen fàcil.

A totes elles i a tots els que han intentat que la meva feina fos més agradable i fàcil, moltíssimes gràcies.

Gràcies a tots.

Ramon Royes i Guàrdia

Cervera, dimarts 9 de gener de 2018."